Activar la detecció de la memòria cau de contingut a través de diverses adreces IP públiques al Mac
Si la teva xarxa fa servir diverses adreces IP públiques per connectar-se a Internet, de manera que una memòria cau de contingut es pot registrar amb una adreça diferent a la que utilitza un client per detectar-la, has de proporcionar la llista d’aquestes adreces a la memòria cau de contingut i també als clients. Aquestes llistes s’utilitzen per acarar el registre i les sol·licituds de detecció quan hi ha diverses adreces IP públiques implicades.
Per evitar la configuració manual dels clients, l’emmagatzematge de contingut en memòria cau utilitza registres de text de DNS per publicar la informació de l’adreça IP pública dels clients de la teva xarxa. El registre de text s’ha de publicar al domini de cerca DNS per omissió que fan servir els clients.
Al macOS 10.15 o posterior, també pots especificar adreces IP locals preferides per reduir l’impacte d’altres continguts en memòria cau a la teva xarxa. Si no hi ha cap adreça IP local preferida declarada al registre de text, tots els clients utilitzaran qualsevol memòria cau de contingut disponible.
Les dades correctes del registre de text per als intervals d’adreces IP públiques es poden generar automàticament o de forma manual. En qualsevol dels dos casos, has d’editar el registre de DNS o bé facilitar la configuració al teu proveïdor de DNS perquè pugui crear o editar el registre de text a l’arxiu de zona. Tingues en compte que no pots generar registres de text automàticament per a les adreces iP locals preferides; en aquest cas s’han de crear de manera manual.
Nota: Aquests registres només són necessaris per a la teva xarxa interna. Un DNS extern no requereix aquest registre addicional.
Configurar els clients del contingut en memòria cau per utilitzar diverses adreces IP
Al Mac, selecciona el menú Apple > Preferències del Sistema, fes clic a Compartir i, després, selecciona “Contingut en memòria cau”.
Obre la secció “Contingut en memòria cau” del tauler de preferències Compartir
Mantén premuda la tecla Opció i fes clic a “Opcions avançades”.
Fes clic a Clients.
Fes clic al menú desplegable “Les meves xarxes locals” i selecciona “Utilitzar adreces IP públiques personalitzades”.
Fes clic al botó Afegir i introdueix un interval d’adreces IP públiques.
Repeteix l’acció per a tots els intervals d’adreces IP addicionals que vulguis introduir.
Crea un registre de text de DNS que descrigui les adreces IP publicades que has introduït.
Pots utilitzar el servei de contingut en memòria cau per generar el registre de text o pots crear-lo manualment (el format s’indica a continuació). Per generar el registre de text cal seguir aquests passos:
Fes clic al botó “Configuració DNS”.
Selecciona el teu tipus de servidor DNS (BIND o Windows).
Copia el registre de text generat i enganxa’l a un arxiu de text perquè estigui disponible per utilitzar-lo més tard (quan s’afegeixi a l’arxiu de zona de DNS).
Fes clic a Acceptar.
Quan hagis efectuat la configuració, fes clic a D’acord.
Afegeix el registre de text a l’arxiu de zona de DNS autoritzat per al domini.
Format de registre de text de DNS
La sintaxi dels registres de text i els caràcters no ASCII permesos als registres de text seran diferents per al teu servidor DNS. Els exemples que s’indiquen aquí són merament il·lustratius.
Els registres de text de DNS per al contingut en memòria cau tenen el mateix format que els registres de text de DNS-SD (parells de clau-valor):
name._tcp 10800 IN TXT "[prs|prn|fss|fsn]=addressRanges"
Utilitza les claus prs i prn per als intervals d’adreces IP públiques; utilitza les claus fss i fsn per als intervals d’adreces IP de memòries cau de contingut preferides.
S’accepten adreces IPv4 i IPv6, però només l’IPv4 és compatible.
Els exemples següents defineixen el mateix conjunt de dos intervals d’adreces IP: un interval que comença amb 17.53.22.2 i finalitza amb 17.53.22.254, i un interval que està format per només una adreça IP, 93.184.216.119. La diferència és que el primer exemple utilitza la clau prs i el segon exemple utilitza la clau prn.
_aaplcache._tcp 10800 IN TXT "\x2aprs=17.53.22.2-17.53.22.254,93.184.216.119"
_aaplcache._tcp 10800 IN TXT "\x12prn=\x24\x11\x35\x16\x02\x11\x35\x16\xfe\x14\x5d\xb8\xd8\x77"
Les claus utilitzen formats diferents per als intervals d’adreces IP especificats al valor:
prs o fss: el valor de la clau prs o fss és una seqüència d’intervals d’adreces IP separats per comes en format de presentació (notació amb punts ASCII). Aquesta sintaxi simplifica la configuració. Un interval consisteix en una sola adreça IP o en dues adreces IP separades per un guionet.
prn o fsn: el valor de la clau prn o fsn és una seqüència d’intervals d’adreces IP concatenats en format binari d’ordre de bytes de xarxa. Aquesta sintaxi és adequada per a seqüències d’intervals que són massa llargues per a un registre de DNS especificat en format de presentació. Cada interval de la seqüència està precedit d’un byte que especifica el tipus d’interval següent:
0x14 indica que és una adreça IPv4 única.
0x16 indica que és una adreça IPv6 única.
0x24 indica que és un interval d’adreces IPv4 amb una adreça inicial i una adreça final.
0x26 indica que és un interval d’adreces IPv6 amb una adreça inicial i una adreça final.
Pots concatenar diversos registres. Si ho fas, assigna al primer registre el nom _aaplcache._tcp
i, als registres següents, els noms de _aaplcache1._tcp
a _aaplcache24._tcp
, amb un màxim de 25 registres concatenats.
Per seguir tenint compatibilitat amb els clients que utilitzen macOS 10.14 o una versió anterior, situa els registres que utilitzin les claus prs o prn abans que qualsevol registre en què s’utilitzin les claus fss o fsn.
Pots concatenar registres posant un marcador de continuació en tots els registres de text excepte el darrer.
Les sintaxis de prs i de prn es poden barrejar als diversos registres de la cadena. En la sintaxi de prs, afegeix “,more” al final del valor del registre. En la sintaxi de prn, afegeix “+” (0x2b) al final del valor del registre. El primer registre que no contingui un d’aquests marcadors de continuació finalitza la cadena.
Els registres concatenats es resolen en grups de cinc alhora, és a dir, _aaplcache._tcp i des de _aaplcache1._tcp fins a _aaplcache4._tcp es resolen primer en paral·lel i, si tots acaben amb marcadors de continuació, a continuació es resolen els registres de _aaplcache5._tcp a _aaplcache9._tcp, i així successivament.
A continuació es mostra un exemple de tres registres concatenats:
_aaplcache._tcp 10800 IN TXT "\x2bprs=17.250.1.1,17.250.2.1-17.250.2.254,more"
_aaplcache1._tcp 10800 IN TXT "\x0eprn=\x24\x11\xfa\x03\x01\x11\xfa\x03\xfe+"
_aaplcache2._tcp 10800 IN TXT "\x0eprs=17.250.4.5"
La sintaxi dels registres de text i els caràcters no ASCII permesos als registres de text poden ser diferents, segons el servidor DNS que s’utilitzi. Alguns servidors no necessiten el byte inicial de longitud (\x2a, \x12, \x2b, \x0e i \x0e als exemples, respectivament), ja que el prefixen automàticament.
Exemple 1
Aquest exemple mostra un escenari en què és obligatori tant un registre prs o prn com un registre fss o fsn.
Suposem que ja tens un registre de text de DND anomenat “_aaplcache._tcp” amb el valor “prs=203.0.113.10-203.0.113.19” i tres memòries cau de contingut implementades amb les adreces locals 10.0.0.30, 10.1.0.30 i 10.2.0.30. Les dues primeres s’utilitzen només per a contingut compartit, i la tercera s’utilitza tant per al contingut compartit com per al de l’iCloud.
Per evitar que els clients utilitzin una memòria cau de contingut no autoritzada, pots afegir “,more” en aquell registre i afegir un segon registre de la següent manera:
_aaplcache._tcp prs=203.0.113.10-203.0.113.19,more
_aaplcache1._tcp fss=10.0.0.30,10.1.0.30,10.2.0.30
Mentre com a mínim una de les tres memòries cau de contingut funcioni, el clients amb macOS 10.15, iOS 13, iPadOS 13, tvOS 13 o versions posteriors que busquin contingut compartit utilitzaran aquestes memòries cau de contingut de manera exclusiva.
Si els tres servidors estan desconnectats, els clients que busquin contingut compartit utilitzaran qualsevol memòria cau de contingut disponible.
Mentre com a mínim l’adreça 10.2.0.30 funcioni, el clients amb macOS 10.15, iOS 13, iPadOS 13, tvOS 13 o versions posteriors que busquin contingut de l’iCloud utilitzaran aquest servidor de manera exclusiva. Si aquest servidor està desconnectat, els clients que busquin contingut de l’iCloud utilitzaran qualsevol memòria cau de contingut disponible.
Els dispositius que utilitzin el macOS 10.14, l’iOS 12 o versions anteriors utilitzaran qualsevol memòria cau de contingut disponible, no només aquestes tres.
Exemple 2
Aquest exemple mostra un escenari en què no és obligatori tenir un registre prs o prn.
Suposem que tens només una adreça IP pública i que no utilitzes la funció de format de registre de text de DNS, però tens unes quantes memòries cau de contingut a una subxarxa reservada per a servidors (192.168.50/24).
Per evitar memòries cau de contingut no autoritzades, pots configurar un dels registres de la següent manera:
_aaplcache._tcp fss=192.168.50.1-192.168.50.254
Mentre com a mínim una de les memòries cau de contingut estigui disponible en aquest interval per al tipus de client que busca (compartit o de l’iCloud), els clients amb macOS 10.15, iOS 13, iPadOS 13, tvOS 13 o versions posteriors utilitzaran aquesta memòria cau de contingut de manera exclusiva.
Afegir registres de text a l’arxiu de zona de DNS
Pots afegir un o més registres de text a l’arxiu de zona del teu domini local al servidor de DNS. Afegir el registre de text de DNS a la zona que:
Sigui autoritzada per al domini
Concordi amb el domini de cerca per omissió per als clients de xarxa
Per exemple, si la teva empresa proporciona el servei de DNS per al teu propi domini i és la font d’autoritat dels noms de host del domini example.com, has d’incloure el registre de text d’emmagatzematge en memòria cau a l’arxiu de zona d’example.com.
Important: Si no allotges en un host el servei de DNS autoritzat per al teu domini, no podràs afegir el registre de text tu mateix. T‘hauràs de coordinar amb el proveïdor de DNS perquè afegeixi el registre de text que li proporcionis.
Si fas servir un DNS BIND9, copia el registre de text generat i enganxa‘l al teu arxiu de zona de DNS.
Per a un DNS BIND9 en Linux, aquest arxiu és al directori /etc/bind/
i l’arxiu de zona s’ha definit a /etc/bind/named.conf
(molt probablement, “db.example.com”).
Si utilitzes un DNS de Windows, fes una de les accions següents:
Si has generat el registre de text utilitzant el servei de contingut en memòria cau: substitueix la variable ZoneName de l’ordre generada amb el nom de la zona de DNS de la teva xarxa i, a continuació, executa l’ordre a l’ordinador de DNS de Windows.
Si has creat el registre de text manualment: introdueix manualment la informació del registre de text, mitjançant les eines d’administració de Windows Server.